Consum de tabac entre els joves

Ara, avui en dia, els joves comencen a fumar entre els 14 i 15 anys.  Les causes poden ser, per influència dels amics, per fer-se el “guai” o, simplement, perquè volen. Hi ha molts que s’han enganxat al tabac i ja no poden deixar-lo.

Això no pot portar res de benefici als joves d’avui dia perquè quan siguin més grans ells mateixos es penediran i no podran deixar-lo. També els nois compren o venen la marihuana i creuen que és millor que el tabac ja que el tabac porta moltes substàncies i la marihuana és natural. Ara els joves que més fumen són les  dones, ja que hi ha un estudi que així ho demostra. Tant de bo que ara es penedeixin del mal que s’estan fent al seu cos perquè com més aviat se n’adonin més ràpid podran rehabilitar-se.

Kevin López

Joves a Pallejà

Instal·lacions que necessita Pallejà per als joves

Els joves es queixen de les instal·lacions que hi ha a Pallejà, que no n’hi ha d’entreteniment per als joves. Nosaltres creiem que podrien fer alguna instal·lació per als joves. Podrien fer un lloc en el poble on estiguin totes aquestes instal·lacions. Una zona de joves. Actualment hi ha l’Espai jove que és un local on disposen de música, ordinadors, ping – pong i entreteniment, però amb això no n’hi ha prou per tots els joves que som a Pallejà. Podrien fer un Skate Park, una pista de futbol i de bàsquet, una discoteca i un centre comercial amb cinema. El centre comercial no hauria de ser gaire gran. 

Alex Termes i Oscar Heréncia.

Itineraris de 4rt.

L’alumne a quart d'ESO ha de cursar tres matèries optatives específiques a raó de tres hores setmanals d’entre les següents: biologia i geologia, física i química, educació visual i plàstica, música, tecnologia, informàtica, llatí i segona llengua estrangera.

D'acord amb el Decret 143/2007, a 4t curs cada alumne/a ha de cursar tres matèries

optatives específiques d’entre les següents:

• Biologia i geologia

•Tecnologia i informàtica

• Física i química

• Llatí i música

Els centres d’una línia han d’oferir un mínim de quatre matèries optatives específiques. Els centres de dues línies n’han d’oferir un mínim de sis. Els centres de tres o més línies han d’oferir totes les matèries optatives específiques. Els centres poden fer l’oferta de matèries optatives específiques organitzada en itineraris, és a dir, amb les matèries agrupades en diferents opcions coherents amb les diverses opcions laborals o d’estudis posteriors que vulguin fer els alumnes.

Els centres han d’informar i orientar l’alumne/a perquè l’elecció de matèries optatives específiques serveixi per consolidar aprenentatges bàsics o perquè li puguin ser útils per a estudis posteriors o per incorporar-se a l’àmbit laboral.

En l’avaluació final de curs cadascuna de les tres matèries optatives específiques que ha cursat l’alumne/a té una qualificació diferenciada.

Si el centre opta per fer un projecte didàctic propi amb una oferta més àmplia de matèries optatives a 4t, ha de disminuir les hores de les matèries comunes o de les optatives específiques, respectant sempre els horaris mínims de l’annex 5 del Decret 143/2007, i prèvia planificació d’una estratègia didàctica pròpia, tal com estableix l’article 17 del Decret 102/2010. L’avaluació final de les matèries optatives no específiques ofertes dins un projecte o estratègia didàctica propis del centre s’inclourà dins la qualificació global del bloc de matèries optatives que s’explicita en l’apartat referit al Projecte de recerca d’aquest document.

F. Projecte de recerca (4t curs)

En el quart curs tots els alumnes han de fer un projecte de recerca en equip. L’objectiu del projecte de recerca és contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques de l’ESO i, especialment, de la competència d’aprendre a aprendre i de la competència d’autonomia i iniciativa personal.

                                                                     Conner Mitchell y Noelia Jiménez

Preguntes infinites: Què passarà?

En ple segle XXI, per sort o per desgràcia, els adolescents aviat comencen a tenir relacions sexuals. Les amistats que formen el seu curs de creixement influeixen negativament o positivament, depèn de l'experiència en cada cas. Una de les bases que la gent jove no té en compte són les relacions i el que això comporta.

Als pares, cada vegada els costa més parlar sobre les relacions sexuals amb els seus fills, ja que creuen que cada edat que passa és encara massa aviat per a ells a saber-ho. Però el que no saben és que els seus descendents d’aquest tema estan massa informats.

Hi ha infinites preguntes a l’hora de fer-ho. Com per exemple: què passarà després? I si no em surt bé? Com seré jutjada si la gent se n’assabenta? Estaré preparada?

O infinites preguntes a l’hora d’intentar dialogar entre els familiars. Com per exemple: ho deu haver fet? Deu estar embarassada? Sap que podrà comptar amb mi?

Hi ha qüestions que si no es parlen no es podran treure del cap. Per això és recomanable que en totes les famílies hi hagi un mínim de comunicació.  O almenys cal intentar-ho. 

Eivor Pérez i Camelia Cojocariu

Mòbils 4G

En telecomunicacions, 4G (també coneguda com 4-G) és la sigla utilitzada per referir-se a la quarta generació de tecnologies de telefonia mòbil. És la successora de les tecnologies 2G i 3G. La 4G està basada completament en el protocol IP, i és un sistema de sistemes i una xarxa de xarxes, que s'aconsegueix gràcies a la convergència entre les xarxes de cables i sense fils. Aquesta tecnologia pot ser utilitzada per mòdems sense fil, mòbils intel · ligents i altres dispositius mòbils. La principal diferència amb les generacions predecessores serà la capacitat per proveir velocitats d'accés majors de 100 Mbit / s en moviment i 1 Gbit / s en repòs, mantenint una qualitat de servei (QoS) de cap a cap d'alta seguretat que permetrà oferir serveis de qualsevol classe en qualsevol moment, en qualsevol lloc, amb el mínim cost possible.

Kevin López i Pedro Jiménez.